Catalunya Israel

Fòrum d'agermanament entre Israel i els Països Catalans
 
ACAIÍndexFAQCercarRegistrar-seLlista de MembresGrups d'UsuarisIniciar SessióARCCI

Comparte | 
 

 Els que van dir «no» al nazisme

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo 
AutorMissatge
Sayeret
מנהל


Nombre de missatges : 895
Localisation : Baix Empordà
Registration date : 22/01/2007

MissatgeAssumpte: Els que van dir «no» al nazisme   Ds Jun 30, 2007 1:32 pm

Surten les memòries de l'historiador Joaquim Fest, l'autor d'«El hundimiento»

Després del trasbals que ha suposat la publicació de Tot pelant la ceba, del premi Nobel Günter Grass, traduïda aquest any al català (Edicions 62), ara arriba l'altra cara de la moneda: les memòries de l'historiador Joaquim Fest, mort el setembre passat als 79 anys. Mentre Grass justificava l'adhesió a les SS per una mena d'inconsciència social, allò de «tothom ho feia», Fest explica a Jo no (Columna) que la seva família, marcada pel seu pare, no va deixar-se enganyar per les promeses de Hitler.

«Tema de claveguera.» Així és com definia Johannes Fest, el pare de Joaquim Fest, el que va passar a Alemanya des que Hitler va arribar al poder. Director d'escola i amant dels llibres, aquest home que pensava que «la ironia ho fa gairebé tot més suportable en la vida», es va aplicar a educar els quatre fills, dos nens i dues nenes, en els seus principis republicans. Per això, davant la indeturable ascensió de Hitler els anys trenta, va saber prevenir-los –llavors amb un Joaquim de 7 anyets– del miratge de les noves idees nacionalsocialistes i conscienciar-los de la «gravetat del moment». «No va caure en les fal·làcies de què van ser víctimes tants cervells encesos en política: que Hitler posaria seny, que l'èxit el moderaria o també que fracassaria com a bon xarlatà», escriu un Fest orgullós en les memòries.

El llibre, redactat com una novel·la, narra fil per randa com es van viure aquells moments d'intensa transformació política i social en l'interior d'una família en el seu dia a dia, com van anar adaptant la vida quotidiana al pas dels esdeveniments. Per exemple, explica que el pare es va veure apartat de l'ensenyament perquè no volia renegar dels seus principis, mentre que la seva dona, més pragmàtica, li insistia perquè es fes del partit nazi, l'única manera de recuperar la feina. També narra que van haver d'amagar els amics jueus i veure'ls, a poc a poc, caure en la misèria i l'aïllament.

Enmig d'aquest panorama conflictiu, el jove Joaquim Fest i els seus germans –sobretot el gran, Wolfgang, perquè de les germanes gairebé no en parla– intentaven fer front a una situació adversa que els va portar a ser rebutjats pels veïns i, en el cas de Joaquim, a ser expulsat de l'escola.

En arribar la guerra, Fest, fidel a les idees del seu pare, que considerava els nazis «gentussa», va ser acusat de desertor i va anar a la guerra al final de tot, sota l'amenaça de ser empresonat.

A banda de les dificultats que van patir durant aquests anys per la seva «diferència», Fest conta la seva passió per la música i literatura, i que va descobrir clàssics com l'Odissea –Thomas Mann li era vetat pel seu pare–.

Quan es va haver acabat la guerra, i amb la família reunida de nou –menys l'admirat germà gran, que havia mort per la negligència dels seus superiors, perquè van enviar-lo al front malalt–, Fest va treballar com a periodista en una ràdio. Va ser per encàrrec que va començar a concentrar-se com a historiador en Hitler i el Tercer Reich.



ELL SÍ


Les memòries de Fest, conegut per la versió cinematogràfica del seu llibre El hundimiento, d'Olivier Hirschbiegel, van ser publicades a Alemanya el maig per contrarestar, si es pot dir així, les polèmiques memòries del premi Nobel de literatura Günter Grass, Tot pelant la ceba.

La visió que l'historiador aporta d'aquest període és complementària a la de Grass. El premi Nobel descriu que es va veure empès a inscriure's en les SS per fugir, d'alguna manera, de la grisor que vivia a casa seva: «Creure en ell [Hitler] no suposava cap esforç, resultava senzillíssim. Ell es mantenia incòlume i era allò que representava.»

Mirant enrere, Grass es demana per què no va saber fer-se les preguntes pertinents davant els greus successos que l'envoltaven, mentre que Fest n'extreu una lliçó molt diferent: «Vaig aprendre a no deixar-me arrossegar pel corrent d'opinió, ni tan sols estar-hi predisposat.» Una altra diferència: mentre que Grass va vincular-se a la política, Fest en té una gran desconfiança, «principalment contra els preceptes ideològics».



http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2455688
Tornar a dalt Ir abajo
Veure perfil de l'usuari http://www.thereligionofpeace.com/
 
Els que van dir «no» al nazisme
Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt 
Pàgina 1 de 1

Permisos d'aquest fòrum:No pots respondre a temes en aquest fòrum
Catalunya Israel :: Catalunya Israel :: Fòrum d'Història-
Canviar a: