Catalunya Israel

Fòrum d'agermanament entre Israel i els Països Catalans
 
ACAIÍndexFAQCercarRegistrar-seLlista de MembresGrups d'UsuarisIniciar SessióARCCI

Comparte | 
 

 Punt i a part. La Barcelona jueva

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo 
AutorMissatge
Sayeret
מנהל


Nombre de missatges : 895
Localisation : Baix Empordà
Registration date : 22/01/2007

MissatgeAssumpte: Punt i a part. La Barcelona jueva   Ds Jun 30, 2007 1:25 pm

A la capital catalana hi viu una comunitat plural, desconeguda i amb un alt nivell educatiu

S. PÉREZ. Barcelona
Plural, desconeguda i amb un alt nivell educatiu. Aquests són tres dels trets característics de la comunitat jueva de Barcelona. Està formada per catalans però també per persones arribades de tot el món. Part de la societat catalana desconeix, per exemple, que hi ha jueus de totes les classes socials i que ni pensen ni actuen tots igual. Cansats dels estereotips que els envolten, mantenen l'educació com un dels puntals de la seva forma de viure. Al cap i a la fi, el fet de ser jueu no es limita a seguir una tradició. Es considera una forma concreta d'entendre la vida. És difícil donar una xifra dels que viuen a Barcelona. Les fonts oficials abans parlaven de 8.000 i ara de 12.000, però podria ser bastant superior per l'arribada d'immigrats, sobretot, sud-americans.


Al món hi ha tretze milions de jueus repartits entre Amèrica del Nord (cinc milions), Israel (cinc més) i altres països europeus i llatinoamericans. Val a dir que la gran majoria dels jueus són del corrent progressista i que una bona part es consideren laics. Ser jueu significa dues coses: pertànyer a un poble i practicar una religió. En aquest sentit, Jai Anguita, de la comunitat Bet Shalom, diu: «El judaisme és una manera d'entendre i de viure la vida.» A Catalunya i, en concret, a Barcelona –la ciutat on es concentren la majoria de jueus– es viu un moment de creixement. Com explica el professor de ciència política a la Universitat de Barcelona, Xavier Torrens, «en els darrers anys han vingut jueus d'Amèrica Llatina, sobretot de l'Argentina i l'Uruguai». A més, apunta: «Barcelona és un lloc predilecte per als joves israelians per venir de vacances.»

A Barcelona hi ha quatre comunitats jueves: la Comunitat Israelita de Barcelona (CIB), Atid, Jabad Lubavich i Bet Shalom. La primera és la més antiga i nombrosa. La CIB segueix el judaisme ortodox i està formada sobretot per catalans i famílies originàries del Marroc, entre d'altres. La gerent, Núria Sonego, defineix la comunitat com «un espai de trobada amb serveis per als seus socis», prop de 700 famílies. Puntualitza que «la comunitat està oberta a tots els jueus» i que no només té una dimensió religiosa sinó també social. La CIB disposa de la sinagoga més gran de Catalunya i la primera construïda després de la diàspora. Atid («futur», en hebreu) és la segona en nombre de socis i també en antiguitat. Com totes, a més de catalans, té una bona representació d'argentins. Es caracteritzen pel fet de practicar un judaisme més progressista. A Jabad Lubavich segueixen la tradició dels haredim i, per tant, són ortodoxos més tradicionalistes. Contràriament als altres, no té socis però pot arribar a aplegar unes 400 persones en la celebració d'una festa religiosa. I, finalment, Bet Shalom (en hebreu, «casa de pau»). Creada fa poc (va néixer el 13 de gener de 2006), es caracteritza pel seu progressisme i espiritualitat. Gaudeix d'una forta activitat cultural i una gran oferta educativa. Com en la resta de casos, la seva composició és plural. A Bet Shalom als jueus catalans s'hi afegeixen, per exemple, nord-americans i israelians. Formen part del grup interreligiós Tradició i Progrés i defensen que els jueus han de ser «visibles» en la societat, com explica Anguita.

Torrens creu que «els jueus d'ara no viuen encara en plena llibertat a Barcelona tot i que la societat no se n'adona». Posa un exemple: «En ciutats com ara Amsterdam és habitual el reconeixement positiu dels jueus. Aquí encara es té recels.» Hi afegeix, però, que s'eixampla el gros de la societat catalana que cada vegada es mostra més oberta als jueus.

Totes les comunitats tenen rabí (mestre): Jacobo Carciente (CIB), Rubén Sternschein (Atid), David Libershon (Jabad) i Ariel Edery (Bet Shalom). Es preveu que al setembre aquesta darrera rebi la rabina nord-americana Susan Oren.
La principal obligació del jueu és educar i aprendre. Per això, l'estudi és una peça clau en la vida de la comunitat. «El principal llegat que pot deixar un pare a un fill és la cultura», comenta Núria Sonego. A més, «estudiant s'aprèn a ser just i creatiu», afegeix Xavier Torrens fent referència a altres fets distintius dels jueus. Comunitats com és Bet Shalom organitzen classes d'educació jueva (a la imatge). També cal destacar l'existència del col·legi sefardita gestionat per la CIB. Al setembre, esperen inaugurar les noves instal·lacions a Valldoreix. Actualment, fan classes per a 120 alumnes, la majoria (no tots), jueus.
Tornar a dalt Ir abajo
Veure perfil de l'usuari http://www.thereligionofpeace.com/
 
Punt i a part. La Barcelona jueva
Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt 
Pàgina 1 de 1
 Temas similares
-
» MEDICACION
» Precio tratamientos en Cirh
» Cirh-Corachan-BCN
» grupos de madres solteras para salir con nuestro pitufos
» HOLA GUAPES!!!

Permisos d'aquest fòrum:No pots respondre a temes en aquest fòrum
Catalunya Israel :: Catalunya Israel :: Fòrum d'Història-
Canviar a: