Catalunya Israel

Fòrum d'agermanament entre Israel i els Països Catalans
 
ACAIÍndexFAQCercarRegistrar-seLlista de MembresGrups d'UsuarisIniciar SessióARCCI

Comparte | 
 

 La pell de xai

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo 
AutorMissatge
Sayeret
מנהל


Nombre de missatges : 895
Localisation : Baix Empordà
Registration date : 22/01/2007

MissatgeAssumpte: La pell de xai   Dj Feb 22, 2007 8:17 pm

Si alguna cosa defineix la correcció política, pel
que fa als grans conflictes que afecten el món, és la creació d'unes
icones d'opinió, el discurs de les quals sona bé a les orelles de
l'esquerra oficial. Aquest naixement de les deïtats del pensament
correcte és especialment notable quan tractem el tema del Pròxim
Orient, qüestió espinosa que se simplifica fins als ossos quan més
oficialment d'esquerres és qui l'analitza. Aquestes icones, i aquest
pensament, tenen uns trets tan característics, que val la pena
analitzar-los. Prèviament, però, posarem noms a aquestes deïtats que
els periodistes progres treuen a passejar, tothora. Parlo, entre molts,
de Maruja Torres i de Gema Martín Muñoz, aquesta darrera considerada
autèntica "experta" del món islàmic. Sobre la primera poc a dir. Va
veure la llum quan va anar al Líban i s'hi va quedar penjada, i ara ens
delecta amb algunes de les cròniques més judeòfobes i antioccidentals
que podem trobar en l'actualitat. Personalment no he estat mai fan de
Tomàs Alcoverro -una altra icona-, perquè, tot i ser una gran persona i
un bon periodista, ha exercit la mirada obliqua durant anys, però,
comparat amb Maruja Torres, el Tomàs és un exercici de neutralitat.
Tanmateix, crec que l'esbiaixament de la Maruja és tan notable que
resulta fins i tot decoratiu en un panorama que, al capdavall, fa molt
que no practica el pensament crític. Una nota de color. El cas de Gema
Martín Muñoz em sembla molt més rellevant i, des de la meva
perspectiva, molt més preocupant, i atès que no fa gaire va gaudir de
tres quarts d'hora d'entrevista amb la Mònica Terribas a TV3, amb la
pretesa excusa de la seva condició d'experta, i atès també que la
criden a la SER cada vegada que volen "analitzar" la qüestió de l'Iran
i etcètera, val la pena analitzar els motius pels quals ha esdevingut
una icona. Sobretot tenint en compte que, una persona que, com ella,
presideix la Casa Árabe, que té en els seus òrgans rectors tots els
ambaixadors del món àrab, no deu gaudir, precisament, d'una mirada
objectiva. Ni tan sols, goso dir, d'una mirada lliure...

Tanmateix,
a diferència de qualsevol dels que no participem del pensament únic
progressista -que estem sota sospita de parcialitat, i hem de donar
milers d'explicacions per justificar la nostra dissidència-, persones
com la Gema Martín passen per ser prestigioses, neutrals i, ai las!,
crítiques. En què es basa la creació d'una icona com aquesta, malgrat
l'evidència de la seva militància ideològica? Com és possible que, per
analitzar periodísticament el conflicte nuclear amb l'Iran, es
consideri interlocutora imparcial qui presideix un organisme àrab? És
possible perquè, en aquests temps d'inexistència de debat
intel·lectual, substituïdes les idees per les consignes, el prestigi
progre es guanya aplicant, amb inequívoca fidelitat, els cinc principis
del catecisme laic: Estats Units és el mal del món, el segon mal del
món és Israel, el món islàmic és innocent i víctima, el terrorisme
islamista és culpa d'Occident, i les dictadures feixistes islàmiques no
són el problema. Des d'aquesta perspectiva, simplista però eficaç, tot
quadra en l'anàlisi, i aleshores la tirania iraniana passa a ser
víctima, i les democràcies occidentals més importants del planeta
passen a ser les culpables de totes les seves maldats, atacs
terroristes inclosos. Ahir, que la sentia a Can Francino comentant una
enquesta del Times sobre l'odi que el món musulmà té cap a Occident, i
fent el seu previsible discurs anti-Bush, obviava coses tan bàsiques
com que la fàtua de Bin Laden contra els "croats" és de l'època
Clinton, que tot el cos ideològic yihadista és dels anys trenta -quan
encara no existia ni Israel-, que la immensa riquesa àrab no ha servit
per construir ni una sola democràcia i que són líders àrabs els que
eduquen la seva societat en el fanatisme totalitari. És a dir, ho
obviava tot, reduïda la qüestió a la coneguda maldat ianqui. De fet, és
el mateix discurs estalinista de dècades, passat ara pel sedàs de la
multiculturalitat. Llops amb pell de xai, alumnes avantatjats de
l'inefable Tariq Ramadan, que camufla amb veu de vellut la duresa del
pensament integrista. Al final, el que queda és la nul·la capacitat de
generar un discurs crític seriós, més enllà de la floritura benpensant
de la propaganda d'esquerres. Un desastre per al pensament. I un èxit
per a les dictadures islàmiques, que veuen, en aquests progres de
cartilla, els seus aliats més eficaços.


Diari Avui
www.avui.cat
Tornar a dalt Ir abajo
Veure perfil de l'usuari http://www.thereligionofpeace.com/
 
La pell de xai
Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt 
Pàgina 1 de 1

Permisos d'aquest fòrum:No pots respondre a temes en aquest fòrum
Catalunya Israel :: Catalunya Israel :: Micel·lània-
Canviar a: